La cantada d’havaneres de l’Escala va néixer l’any 1977 a mode d’homenatge a la figura de Carles “Litus”  Mallart, històric component dels Pescadors de l’Escala, mort prematurament uns anys abans. 

La cantada de l’Escala sempre s’ha caracteritzat per ser oberta a tots els estil que es podrien englobar dins el genèric terme de “cant de taverna” (havanera, valset mariner, sardana, cançó picaresca...). Si altres cantades multitudinàries de la Costa Brava han estat etiquetades com el bressol de l’havanera, l’Escala s’ha de considerar com el bressol del cant de taverna.

 

L’organització de la cantada va anar a càrrec, en les primeres edicions de la Comissió de Festes. Del 1984 al 1987, la cantada va ser coorganitzada entre la Comissió de Festes i la Penya Blaugrana que n’agafa el liderat des de 1988 fins a l’actualitat.

 

Les primeres cantades es feien des d’una barca al Port d’en Perris. Ben aviat, però, l’espai es va fer petit per acollir la multitud d’espectadors que la volien seguir, de manera que el 1989 es traslladà a La Platja, mantenint, això si, la barca com escenari. No va ser fins el 2008 que es decidí fer un escenari fix a l’anomenada riba petita. Es calcula que el públic que segueix la cantada any rere altre ronda les 8.000 persones. 

 

Els grups locals han exercit sempre d’amfitrions. Els Pescadors de l’Escala han participats a la majoria de les cantades; Oreig de Mar hi va participar fins el 1989, any de la seva dissolució i va tornar el 2017 any de recuperació de la formació; i Les Veus dels Pescadors, hi va participà del 1991 al 2006 –un any més tard moria el seu fundador, Llucià Carbó-, i el grup es va dissoldre.

 

A banda de les formacions locals, han passat per la cantada de l’Escala els millors grups del panorama havanerístic català: Port Bo, Peix Fregit i Bergantí són els que més vegades hi han actuat.

 

La cantada escalenca s’ha distingit sempre pel seu estil i s’ha convertit en una de les més sol·licitades pels diferents grups del gènere, després de la més mediàtica de Calella de Palafrugell.

 


PESCADORS DE L'ESCALA (1964)

OREIG DE MAR (1973).

LES VEUS DELS PESCADORS

(1990-2007)