41ena. CANTADA D'HAVANERES DE L'ESCALA

02.08.18


PEIX FREGIT


 

 La història del grup Peix Fregit comença pels volts del 1972 quan els seus primers components (Maria Cervera, Josep Bastons i Manel Iglesias) cantaven en sopars, festes i actes diversos. Va ser el 1974 però, quan el grup va començar a anomenar-se “Peix Fregit”. L’estiu d’aquell any els varen convidar a la Cantada d’havaneres de Calella, però els tres components d’aleshores (Josep Bastons, Manel Iglesias i Pere Savalls) no tenien un nom que els identifiqués. Va ser a proposta de Manel Iglesias que el grup s’anomenés Peix Fregit. La raó no és una altra que als palafrugellencs ens coneixen per aquest nom. Un antic poema anònim del segle XVII comença així: “Palafrugell, peix fregit i jurioles a la brasa...”

Al llarg de tots aquests anys han anat passant pel grup diversos cantaires. Cada nova incorporació aportava noves sonoritats, però intentant no perdre l’essència i la nostra personalitat. L’any 1980 deixa el grup Manel Iglesias i la veu de baix la portarà Pere Bahí. Serà un canvi també en els arranjaments. Fins a aquell moment no hi havia massa partitures en el repertori, però la veu greu d’en Pere Bahí va obligar a fer retocs en les veus. És aquí on entra en escena Ricard Viladesau, el gran compositor de sardanes i havaneres, que amb els seus coneixements d’harmonia, dota d’uns arranjaments molt brillants al grup.

El 1987 en Pere Bahí és substituït per Jordi Tormo. És una incorporació jove. Provinent del cant coral, en Jordi havia “mamat” l’havanera de ben petit quan amb el seu pare sovintejaven les cantades espontànies de can Batlle de Calella les tardes dels dissabtes d’hivern. Una de les “aventures” a recordar d’aquells anys va ser el viatge que el grup a realitzar al Japó l’abril del 1989. Va ser el primer cop que un grup d’havaneres català cantava al país nipó.

Pere Savalls deixarà el grup l’any 1989. Amb ell marxa una veu de tenor inconfusible, càlida i viril. El substituirà en Josep Cruañas, de Cassa de la Selva, una veu versàtil i musicalment preparada. Amb ell el grup assoleix un seguit de temporades molt profitoses, amb el “rècord” de cantades en un any: 97. Per motius diversos en Josep acaba el seu recorregut amb el grup l’any 1999.

El buit deixat per en Josep Cruañas l’omplirà en Pep Nadal, provinent del món de l’orquestra. El grup aprofitarà la seva facilitat en els aguts per potenciar el treball amb les sardanes i comencen a ser molt habituals els solos tant d’ell com d’en Jordi Tormo. Aquesta serà una de les “marques de la casa”, sense oblidar però l’ajustament de les veus. En Pep també incorpora la seva guitarra, una de les altres novetats d’aquests anys.

Una altre canvi es produirà l’any 2007. En Josep Bastons decideix baixar dels escenaris després de 35 anys cantant arran i arreu i dirigint el grup. Això suposarà un replantejament radical del futur del grup. En Jordi Tormo truca a la porta d’un bon amic i magnífic músic: en Norbert Torrecillas. Serà un gir important en la musicalitat del grup ja que en Norbert ens acompanyarà amb el seu acordió. Mantenint això si, els arranjaments a tres veus. Encetem una etapa molt brillant i engrescadora que arribarà fins el 2012.

El 2013 suposa la darrera etapa que inicia el Peix Fregit. Plega en Pep Nadal i s’incorpora en Pere Molina. En Pere és també un bon amic d’en Jordi Tormo (es coneixen de la seva infantesa compartida a Sa Riera), i prové del món de l’havanera (ha cantat amb el duet Àmfora i el grup L’Empordanet). La seva aportació és la guitarra i una veu càlida i timbrada que dóna una nova i atractiva sonoritat al grup.

Components: Jordi Tormo (Veu), Pere Molina (Guitarra i veu), Norbert Torrecillas (Acordió i veu)


SON DE L'HAVANA


El grup neix l'any 2012 a Sant Vicenç dels Horts, quan Jose Manuel Olaya li proposa a Josep Lluís Blazquez, ambdós components del grup els Pirates, de crear una nova formació per fer havanera, cant de taverna i cançó cubana, el projecte tira endavant primer en forma de tercet. Més endavant s'hi afegeix en Llorenç Fernandez i Oriol Roca. Tenen dos treballs discogràfics al mercat "Havaneres i Cançons de Taverna" del 2013 i "Pell de Cafè" el 2016. Son de l'havana son músics professionals i amb molts anys d'experiència dins del món de la música en general, amb un repertori variat i d'extraordinària qualitat musical i vocal.

Components: Josep Lluís Blázquez (Tenor), Llorenç Fernández (Guitarra i segona veu), Jose Manuel Olaya (Acordió i cors) i Oriol Roca (Contrabaix)

 


PESCADORS DE L'ESCALA


Els Pescadors de l'Escala es va fundar el 1964, tot i que en un principi actuava amb el nom d'Oreig de Mar. Originàriament, era format per Ferran Català, Simeó Català i Llucià Carbó i tot seguit s'hi van incorporar Joan Farrés i l'acordionista Carles Mallart. Van fer la seva primera actuació fora de l'Escala el 1966 a Palamós i el 1971 es van estrenar a la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell. El 1973 fan el seu primer enregistrament per un dics de Nadal del Banc Condal, juntament amb altres formacions. No es fins el 1976 que graven el seu primer LP tot sols amb el nom de Cançons de taverna per la discogràfica Hispavox.

El 1973 Ferran Català decideix deixar el grup i formar-ne un de nou amb el nom d'Oreig de Mar. El seu germà Simeó es queda amb els Pescadors, juntament amb Llucià Carbó, Joan Farrés i Xavier Falgarona que havia substituït a Carles Mallart, traspassat e 1977,

Al llarg dels anys següents, els Pescadors de l'Escala enregistren un gran nombre de treballs discogràfics com Cançons que tornen (1977), Cançons de l'avi (1979), Suquet de peix (1980) o Mar i terra (1982).

Amb varis canvis a la formació arriben a l'any 1990, any que per motius de salut i esgotament, Simeó Català decideix plegar i Llucià Carbó continuar juntament amb la resta de components i complir amb les actuacions contractades, al final amb un desacord amb les negociacions pel nom, Llucià forma un nou grup amb el nom de Les Veus dels Pescadors.

La inactivitat d'en Simeó dura poc, i amb l'ajuda del seu germà Ferran, l'any 1992, torna engegar el grup amb nous components com Quim Mas, Joan Sureda i Albert Prat entre d'altres, aquest últim es fa càrrec de la direcció musical, i a partir del 1996 amb la mort de Simeó Català de la representació.

En el camp de treballs discogràfics, en els darrers 20 anys és continua combinat els temes clàssics amb noves composicions pròpies del grup, generalment de l'Albert Prat i en Quim Mas.

En el decurs d'aquest més de 50 anys amb una trentena d'enregistraments i un munt d'actuacions arreu de Catalunya, Espanya i d'altres països, avalen la seva trajectòria com a grup més antic del país i va motivar que el Govern de Catalunya els hi lliurès la Creu de Sant Jordi el 2014.

Components: Albert Prat (Acordió i veu), Quim Mas (Guitarra i veu), Jordi Cabarrocas (Contrabaix i veu), Josep Cruanyes (Veu)


PRESENTADOR


ESPARTAC PERAN

Nascut a Mataró, va ser a la seva ciutat natal on va començar en el món dels mitjans de comunicació. Als 14 anys va col·laborar a TV Mataró i, a la vegada, a Cadena 13. Posteriorment va treballar a Catalunya Cultura i a RAC 1. L'any 1998 va entrar a TV3 en període de pràctiques, on ha romàs fent diferents programes, primer als informatius ( en l'edició del TNvespre, TNmigdia i pesentant: Telenotícies Nit i al Canal 3/24) i, el 2004, a l'equip de Els matins, com a home del trànsit. El 2007 va presentar la versió estiuenca d'Els matins, amb Lídia Heredia, i l'any següent, ho va fer acompanyat d'Ariadna Oltra.
Des del 2007 fins a l'estiu del 2009 va presentar el concurs Bocamoll.[2] Del 2009 al 2017 va presentat el magazín de les tardes a TV3 Divendres, programa amb el qual cada setmana visità un poble diferent de Catalunya. El programa el presentà amb Xavi Coral, primer, i Helena Gracía Melero, després. El 2014 Divendres aconseguí el rècord de permanència d'un programa de tarda a la televisió pública catalana: vuit anys de programa en directe i més de 400 poblacions visitades. El 2011 va presentar la Marató de TV3 per la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits, juntament amb Coral. També va presentar les campanades de cap d'any del 2010 amb el mateix Coral i les de 2013 amb Mercè Martínez.
Fou també guionista del programa de TV3 Al cotxe (2017-2018) i director i presentador d'Enganxats (2018).